Quan la temperatura de l'aigua assoleix els valors més baixos de l'any és quan els Doto, un dels grups d'opistobranquis més petits i menys coneguts, són més abundants. Els Dotos són nudibranquis dendronotacis i, com a tals, tenen les cerates disposades en parelles a banda i banda del cos. A més, els Dotos es caracteritzen per tenir els rinòfors llisos i els poden retreure dins una vaina en forma de copa.
La raó d'aquest increment en el seu número no és tant una conseqüència directa de la disminució de la temperatura, sinó més aviat una explosió del seu aliment: les plomes de mar i altres petits hidraris colonials, que aprofiten per créixer i reproduir-se en l'època en què les algues no són tan abundants.
En les darreres setmanes diversos col·laboradors del GROC han entrat a la base de dades observacions de Dotos molt interessants, entre les quals destaca la primera cita de Doto koenneckeri per Mallorca o cites dels rars Doto cf eireana, D. rosea o D. paulinae. Com a anècdota, destaquem que alguns dels exemplars localitzats es van haver d'observar sota la lupa binocular per poder-los identificar correctament, ja que les seves reduïdes dimensions feien impossible la presa de fotografies (posteriorment van ser retornats a l'aigua).
A continuació un breu resum i fotografies de les espècies trobades:
Doto koenneckeri
És l'espècie de Doto més comú i abundant al litoral català, però a Mallorca no s'havia localitzat mai fins que el 18 de gener Nando Darder i Miquel Barceló en van localitzar un exemplar a l'Illa Malgrats. Aquest gener també s'ha localitzat a l'Escala, Cadaquès i Tossa de Mar. Tot i que la coloració pot ser molt variable, es caracteritza per tenir el tubercle apical de les cerates molt prolongat. El seu substrat habitual són les plomes de mar del gènere Aglaophenia de port baix.
Més informació i fotografies de Doto koenneckeri.
Doto floridicola
El Doto floridicola és el més senzill de localitzar i identificar ja que sol trobar-se en plomes de mar del gènere Aglaophenia de port alt i acostuma a situar-se a les parts altes-mitjanes on instal·la la seva posta de color rosat molt característic. S'identifica amb facilitat per les taques circulars de color rosat de les cerates. Aquest gener s'ha observat a la cala de Caials (Cadaqués).
Més informació i fotografies de Doto floridicola.
Doto coronata
Si el Doto coronata tingués un nom popular seria "doto de la posidònia", ja què és on normalment el localitzem, alimentant-se dels hidraris que hi creixen a sobre. És de dimensions molt petites i, com és habitual en els Dotos, localitzarem els exemplars més fàcilment si busquem primer les seves postes. Té tot el cos tacat de petits punts de color lilós i sovint les cerates col·locades planes, obertes cap als dos laterals del cos. Aquest hivern l'hem trobat a Begur, L'Escala i Tossa de Mar.
Més informació i fotografies de Doto coronata.
Doto rosea
Espècie poc comuna que es caracteritza per la tonalitat blavosa dels tubercles de les cerates. Les poques observacions realitzades fins ara provenien de Tossa de Mar, però aquest hivern a més de Tossa de Mar (I. Figueroa) també s'ha localitzat a Llançà (X. Salvador) i a La Punta del Romaní de l'Escala (I. Figueroa).
Més informació i fotografies de Doto rosea.
Doto paulinae
Espècie rara de dimensions molt petites que es caracteritza per tenir el tubercle apical de les cerates de color blanc. Aquest hivern s'ha trobat a la Punta del Romaní de l'Escala (G. Mas).
Més informació i fotografies de Doto paulinae.
Doto cf eireana
L'espècie de Doto més rara de totes les observades aquest 2014 i amb molt poques cites prèvies. El puntejat negre dels tubercles i la seva forma arrodonida el caracteritzen. Aquest hivern ha estat especialment bo per l'espècie i s'ha localitzat a la cala d'Aiguafreda de Begur (I. Figueroa) i a la Mar Menuda de Tossa de Mar (I. Figueroa).
Més informació i fotografies de Doto cf eireana.
RECORDATORI: les immersions col·lectives del GROC d'aquest hivern es convoquen a través d'un grup de WhatsApp obert a tots els socis del GROC que ho desitgin.