L’estudi titulat “Assessing the systematics of Tylodinidae in the Mediterranean Sea and Eastern Atlantic Ocean: resurrecting Tylodina rafinesquii Philippi, 1836 (Gastropoda, Heterobranchia, Umbraculida)” tracta sobre la família Tylodinidae, una família amb dos gèneres Tylodina i Anidolyta (l’espècie tipus d’Anidolyta originalment es va descriure com Tylodina). Aquesta família abans d’aquest estudi només tenia una espècie de cada gènere al mar Mediterrani. Al final de l'estudi, hem proporcionat proves moleculars i morfològiques de la resurrecció de T. rafinesquii. Hem demostrat que ambdues espècies T. perversa i T. rafinesquii poden coexistir a les mateixes regions, encara que presentin diferències morfològiques i ecològiques. A més, amb les nostres noves dades i basades en totes les similituds i la manca de caràcters diagnòstics que puguin sostenir el gènere Anidolyta, vam suggerir la seva sinonímia amb Tylodina. Creiem que encara queda per descobrir molta diversitat oculta dels Umbraculids, sobretot pel fet de que habiten latituds tropicals i temperades els quals presenten una alta diversitat de mol·luscs.
Descripcions taxonomiques
La figura de l'esquerra correspon a T. perversa mentre que la de la dreta correspon a T. rafinesquii.
Visio general Aquí podem veure fotografies de les especies tant vives, fixades com de la closca. En el cas de T. perversa trobem un cos que sobresurt d’una closca oval i aplanada coberta per un periostrac amb bandes radials marrons. En canvi, en T. rafinesquii trobem un cos que no sobresurt d’una closca més cònica i elevada coberta per un periostrac sense bandes radials marrons.
La figura de l'esquerra correspon a la radula de T. perversa mentre que la de la dreta correspon a la radula de T. rafinesquii.
La figura de l'esquerra correspon a Aplysina aerophoba mentre que la de la dreta correspon a Aplysina sp.
Radula i ecologia Pel que fa a T. perversa trobem una dent central petita i amb una serra a cada costat, unes dents laterals gruixudes, curtes i amb un o dos denticles a la part interior, mentre que T. rafinesquii presenta una dent central més petita, llisa també en forma de ganxo, unes dents laterals mes abundants, fines, llargues amb un ganxo molt pronunciat i un denticle al costat interior. Pel que fa a l’ecologia, les dues s’han detectat tant de dia com de nit, T. perversa entre 0-40m alimentant-se de Aplysina aerophoba o A. Cavernicola. T. rafinesquii es va trobar entre 0 a 4 m, els exemplars de l'Atlàntic van ser recollits sobre l'esponja Aplysina aerophoba però els individus del Mediterrani es van observar a l’entrada d’una cova alimentant-se d’una espècie possiblement no descrita d’Aplysina (segons experts) diferent de la que es troba habitualment a coves A. cavernicola.
La figura de l'esquerra podem observar la closca d'Anidolyta duebenii i a la dreta la seva radula.
Sistematica de Tylodinidae A més a més, de la nostra nova descripció morfo-anatòmica es poden observar nombroses similituds entre T. rafinesquii i Anidolyta duebenii l’única espècie del gènere que també es troba al Mediterrani. En ambdues espècies es pot observar una closca amb un aspecte cònic elevat, i una ràdula semblant, amb una dent central llisa i en forma de ganxo i unes dents laterals primes i llargues. No obstant es troba a més de 100m de profunditat.
Per a mes informació podeu llegir l'article en anglès al següent enllaç: https://www.researchgate.net/publication/342004493