Noves especies al nostre mar
Berthella perforata
Segons Ghanimi et al. (2020) Berthella plumula es considera un complex d’espècies, que presenten un rang geogràfic extens a l’Atlàntic oriental, des de Noruega fins a Canàries i al mar Mediterrani. Tot i això, trobem diferències morfològiques entre els exemplars del Mediterrani i els de l’Atlàntic, també, els anàlisis filogenètics i de delimitació d’espècies confirmen dos grups diferents, germans entre ells. Ghanimi et al. (2020) han determinat que el morfotip de l’Atlàntic es tracta de B. plumula i el morfotip del Mediterrani es tracta de B. perforata. La principal diferència es troba en la presència de punts blancs en els exemplars de B. perforata i la manca d’aquests en els exemplars de B. plumula. A Catalunya trobem B. perforata.
B. plumula B. perforata
References:
Ghanimi, H., Schrödl, M., Goddard, J. H. R., Ballesteros, M., Gosliner, T. M., Buske, Y., & Valdés, Á. (2020). Stargazing under the sea: molecular and morphological data reveal a constellation of species in the Berthella stellata (Risso, 1826) species complex (Mollusca, Heterobranchia, Pleurobranchidae). Marine Biodiversity, 50(1). https://doi.org/10.1007/s12526-019-01027-w
Dondice trainitoi
Furfaroi Mariottini (2020) descriuen una nova espècie del gènere Dondice al mar Mediterrani, diferenciant-lo tant morfològica com genèticament de l’espècie Dondice banyulensis també present al nostre mar. Aquesta nova espècie,trobada a Itàlia, l’han anomenat D. trainitoi dedicada a Edigio Trainito, és més petita que D. banyulensisi presenta unes taques negres a les “galtes” a diferència de D. banyulensis que les presenta taronges. D. trainitoi també presenta una característica banda central iridescent de color blau clar que va des de la cua fins el cap on es bifurca en dues línies que passen pel mig dels tentacles orals, pel que fa a D. banylensis la línia central va des del límit anterior dels tentacles orals fins al final de la cua, a més a més, presenta una línia blanca lateral dels tentacles orals fins a la cua. Revisant els registres fotogràfics del GROC no hem trobat cap exemplar de D. trainitoi, estiguem alerta per la nova espècie però!
D. trainitoi D. banyulensis
References:
Furfaro, G., &Mariottini, P. (2020). A new Dondice Marcus Er. 1958 (Gastropoda: Nudibranchia) from the Mediterranean Sea reveals interesting insights in to the phylogenetic history of a group of Facelinidae taxa. 4731(1), 1–22.http://dx.doi.org/10.11646/zootaxa.4731.1.1
Elysia rubeni
Un recent estudi (Martin-Herváset al., 2020) descriu una nova espècie del gènere Elysia localitzada a les costes d’Itàlia, Creta i Malta. L’anomenen E. rubeni i es diferencia principalment per tindre els rinòfors blancs amb una banda porpra la punta, l’espècie més semblant a les nostres costes i que podria portar a confusió seria E. Translucens, però en aquesta hi trobem els rinòfors totalment verds. Repassant els registres del GROC tampoc n’hem trobat cap exemplar, però sembla ser que viu en comunitats poc profundes, sobre l’alga Flabellia petiolata, al igual que Elysia viridis, per lo tant atents!
E. rubeni E. translucens
References:
Martín-Hervás, M. R., Carmona, L., Jensen, K. R., Licchelli, C., Vitale, F., & Cervera, J. L. (2019). Description of a new pseudocryptic species of Elysia Risso, 1818 (Heterobranchia, Sacoglossa) in the Mediterranean Sea. Bulletin of Marine Science.https://doi.org/10.5343/bms.2018.0087
Felimida luteopunctata
El recent estudi del GROC fet per Moles i Riesgo (2019) conclou que l’espècie Felimida rodomaculata es tracta de la mateixa espècie que F. luteopunctata esdevenint un sinònim seu. La presència de taques grogues i cos lila el podria confondre amb F. luteorosea, però F. rodomaculata les té més irregulars a part de presentar també el puntejat groc característic de F. luteopunctata. La distribució actual de F. luteopunctata compren el sud de la península Ibèrica, les illes Canàries i el nord-est de la costa africana.
F. luteorosea F. luteopunctata F. rodomaculatasyn. nov.
References:
Moles, J., & Riesgo, A. (2019). A junior freckled nudibranch: chromatic variability in Felimida species from the Eastern Atlantic. Spixiana, 42(2), 193–202.
Runcina marcosi
Araujo et al. (2019) descriuen la variació cromàtica de l’espècie Runcina brenkoae així com la presència d’un complex d’espècies dins aquesta. D’aquí en surt la descripció de dues noves espècies R. marcosi i R. lusitanica, espècies que abans de l’estudis’englobaven dins la varietat cromàtica de l’espècie R. brenkoae. La diferència es troba en un una concentració de punts blancs formant un collar en R. marcosi i una mida més petita que R. lusitanica. Aquestes dues es diferencien de la R. brenkoae per tindre una brànquia unipinnada i una bipinnada en comptes de les dues brànquies unipinnades. La distribució de R. marcosi es troba restringida al sud de la península Ibèrica fins a França (estant citada a Mataró) i la de R. lusitanica la trobem de moment només a la costa sud de Portugal.
R. marcosi R. lusitanica
References:
Araujo, A. K., Pola, M., Malaquias, M. A. E., & Cervera, J. L. (2019). To be or not to be? What molecules say about Runcina brenkoaeThompson, 1980 (Gastropoda: Heterobranchia: Runcinida). Scientia Marina, 83(3), 223–235. https://doi.org/10.3989/scimar.04907.07A
Trinchesia cuanensis i Trinchesia morrowae
Korshunova et al (2019) descriuen noves espècies del gènere Trinchesia en el mar Mediterrani i el mar Negre. Concretament, l’espècie que fins ara coneixíem com a Trinchesia caerulea ha passat a separar-se en 3 espècies diferents. El morfotip corresponent a T. caerulea correspon als individus amb coloració cian, sense banda blanca entre els rinòfors y amb 2 coloracions a les cerates. El morfotip més abundant al Mediterrani, amb una banda blanca entre els rinòfors ben marcada, els rinòfors i tentacles orals amb les puntes completament grogues i 3 colors a les cerates (groc-blau-groc) passa a ser una nova espècie, anomenada Trinchesia morrowae. El tercer morfotip, més escàs i observat a les nostres costes durant hivern i primavera únicament, presenta la línia blanca entre els rinòfors difusa, amb una taca vermella marcada a la zona dels ulls i al mig del dors, correspon a Trinchesia cuanensis. A nivell genètic les especies estan clarament diferenciades, afegint una quarta espècie nova pel gènere Trinchesia només present al mar Negre, Trichesia diljuvia.
T. caerulea T. cuanensis T. morrowae
References:
Korshunova, T.; Picton, B.; Furfaro, G.; Mariottini, P.; Pontes, M.; Prkić, J.; Fletcher, K.; Malmberg, K.; Lundin, K.; Martynov, A. (2019). Multilevel fine-scale diversity challenges the 'cryptic species' concept. Scientific Reports. 9(1). doi.org/10.1038/s41598-019-42297-5
Nou gènere Amphorina y noves espècies
Korshunova et al (2020) han realitzat un recent estudi morfològic i genètic molt complert de les espècies Eubranchus farrani, E.pallidus i E.linensis per tal de comprovar si la variabilitat de coloracions que mostren aquestes especies està ben atribuïda o, pel contrari, resulta que hi ha espècies críptiques.
Els resultats de l’estudi han conclòs que aquestes espècies pertanyen al gènere Amphorina i han classificat els diferents morfotips en 5 espècies. Tres de les cuals eren ja conegudes, passant a ser ara anomenades Amphorina farrani (present a les nostres aigües), Amphorina linensis (fins ara descrit com a Eubranchus cf tricolor en el Mediterrani) i Amphorina pallida (de l’Atlàntic). Tant mateix, han descrit 2 noves espècies, Amphorina viriola (present a l’Atlàntic) i Amphorina andra (present a les nostres aigües).
Pel que fa a Amphorina farrani i A. andra, es distingeixen per que A. farrani només té les puntes de les cerates de color groc, ataronjat o blanc però sense marques d’altres colors i els rinòfors i tentacles orals amb les puntes iguals. Mentre que A. andra presenta una varietat morfotípica molt amplia, amb individus completament ataronjats, o blancs, però a excepció d’aquests morfotips, tots presenten taques de diferents color a les cerates i els rinòfors i tentacles orals de color ataronjat o groc a la punta seguit d’un degradat blanc intens.
A. farrani A. andra A.linensis
References:
Korshunova, T.; Malmberg, K.; Prkić, J.; Petani, A.; Fletcher, K.; Lundin, K.; Martynov, A. (2020). Fine-scale species delimitation: speciation in process and periodic patterns in nudibranch diversity. ZooKeys. 917: 15-50. doi.org/10.3897/zookeys.917.47444